Aquest projecte és un motion system desenvolupat per al museu de fotografia contemporània FOAM (Amsterdam), concebut com una metàfora visual del seu compromís amb la diversitat de mirades i perspectives. A partir de la distorsió dels punts d’un quadrat bàsic —una forma essencial i equitativa— sorgeix un sistema visual en constant moviment, on totes les perspectives són vistes i reconegudes.

La transformació del quadrat reflecteix com FOAM entén i valora la pluralitat: cada distorsió revela una nova mirada, una nova veu, una nova història. El sistema es construeix des del respecte per la diferència i la subjectivitat.

Redisseny del clàssic mexicà Pedro Páramo, de Juan Rulfo. És una novel·la que fusiona el món dels vius i dels morts. No té capítols, sinó fragments narratius de molt diversa extensió, entre set línies i vàries pàgines, que en el manuscrit original apareixen diferenciades per línies en blanc. 

S’ha basat tot el disseny en el pocès de creació del llibre de l’autor. “Escribía a mano, con pluma fuente Sheaffers y en tinta verde. Dejaba párrafos a la midad, de modo que pudiera dejar un rescoldo o encontrar el hilo pendiente del pensamiento al día siguiente”. Així, el color verd es va convertir en protagonista, fent tot el llibre verd.

Silencios Robados és un llibre únic creat a partir de teles, on cada pàgina explica la història dels nens i nenes víctimes del treball infantil a la indústria de la moda. 

Cada pàgina, cada textura, i cada imatge transmeten la cruesa d'aquesta realitat, convidant al lector a reflexionar i comprometre's en la lluita contra aquesta violació dels drets humans.

A partir de la icònica “W” responsiva del Whitney Museum of American Art, s’ha dissenyat una plantilla en format 1:1 pensada específicament per a les plataformes socials. Aquesta adaptació parteix de la flexibilitat i la naturalesa modular de la W original per explorar totes les seves possibilitats gràfiques. La proposta juga amb la construcció geomètrica de la lletra i amb les múltiples variacions que pot adoptar segons el context i el contingut, mantenint sempre una coherència visual i adaptant-se de manera fluida a l’espai disponible. D’aquesta manera, la W es converteix en un element viu i dinàmic, capaç de dialogar amb els formats digitals i reforçar la identitat visual del projecte.

Gràfica per una exposició de l’artista contemporània Haris Epaminonda. Utilitza materials existents i els combina amb estructures i suports que ella mateixa ha dissenyat. Les seves instal·lacions evoquen trencaclosques visuals que suggereixen multitud de significats. Moltes de les seves exposicions sorprenen amb la manera fragmentària de la disposició. Tot està a les vores, amagat a les cantonades... fins que, a mesura que s’avança, l’espai es redefineix i es remodela.

Amb aquest context, el projecte s’ha basat en aquesta manera de l’artista d’amagar els elements, jugant amb aquests elements vectoritzats que utilitza a l’exposició i, sobretot amb l’espai en blanc.